La maleta mexicana

Corría el mes de diciembre de 2007. Después de años de rumores, llegaron al International Center of Photography 3 cajitas maltrechas, tras un misterioso viaje, que contenían los negativos de Robert Capa sobre la Guerra Civil española. Esa es la maleta mexicana. Años antes, a finales de la Segunda Guerra Mundial, habían desaparecido sin dejar rastro del estudio del fotógrafo y, a pesar de los esfuerzos de su hermano Cornell por recuperarlos, no reaparecieron hasta muchas décadas después. Esas cajas contienen 126 rollos de película que retratan las fotos que el propio Capa junto con Gerda Taro y David Seymour tomaron durante la guerra. No es sólo una muestra de incalculable valor sobre este suceso histórico y de los intentos por frenar la expansión fascista en el mundo, sino sobretodo de la evolución de la fotografía y del fotoperiodismo bélico.

Un tesoro que podemos disfrutar hasta el 15 de enero en el MNAC.

Aquí os dejamos toda la información.

                                                           

Durant el mes de desembre de 2007, després d’anys de rumors, arribaren al International Center of Photography 3 caixetes malparades, posant fi a un misteriós viatge. Aquestes caixes guardaven els negatius de Robert Capa sobre la Guerra Civil española. És la maleta mexicana. Anys enrere, a finals de la Segona Guerra Mundial, havien desaparegut sense deixar rastre de l’estudi del fotògraf i, malgrat els esforços del seu germà Cornell per recuperar-los, no van reaparèixer fins moltes dècades després. Aquestes caixes contenen 126 rotlles de pel·lícula que retraten les fotos que el mateix Capa juntament amb Gerda Taro i David Seymour van fer durant la guerra. No és només una mostra d’incalculable valor sobre aquest fet històric i dels intents per a frenar l’expansió feixista pel món, sinó, sobretot, de l’evolució de la fotografia i del fotoperiodisme bèl·lic.

Un tresor que podem gaudir fins el 15 de gener al MNAC.

Aquí vos deixem tota la informació.

Delacroix viene de visita ❧ Delacroix ens visita

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Hoy se inaugura una muestra fantástica en el Caixaforum de Madrid bajo el título Delacroix. De la idea a la expresión. A partir de febrero podremos disfrutarla en Barcelona.

Delacroix encarnó el Romanticismo del XIX en sus pinturas, dejando su extenso legado latente hasta el Impresionismo francés. Fue calificado por Baudelaire como «el más moderno de los artistas». Éste, que despreciaba su época, odiaba el progreso y era conservador en sus gustos y actitudes, se reafirmaba como pintor clásico pero no así en el academicismo.

Esta muestra, la más grande del pintor en medio siglo, acoge obras que nunca antes habían abandonado las abarrotadas salas del Louvre y, según Sébastien Allard, comisario de la exposición, se cierra el círculo al saldar la deuda de Delacroix con España -no olvidemos que el pintor francés visitó el Prado y, seguramente, de ahí beben los fervientes colores y la gran fuerza de sus pinturas-.

En este enlace podéis leer algo más sobre la exposición que deseamos ver ya en Barcelona.

                                       

Avui s’obre una mostra fantàstica al Caixaforum de Madrid sota el títol Delacroix. De la idea a la expresión. A partir de Febrer podrem gaudir-la també a Barcelona.

Delacroix, va encarnar el Romanticisme del XIX a les seves pintures, deixant el seu extens llegat latent fins l’Impressionisme francès. Va ser descrit per Baudelaire com «el més modern dels artistes». Aquest, que menyspreava la seva època, odiava el progrés i era conservador en els seus gustos i actituds, es reafirmava com pintor clàssic però no així en l’academicisme.

Aquesta mostra, la més gran del pintor en mig segle, acull obres que mai abans havien deixat les abarrotades sales del Louvre i, segons Sébastien Allard, comissari de l’exposició, es tanca el cercle al resoldre el deute de Delacroix amb Espanya -no oblidem que el pintor francès va visitar el Prado i, segurament, d’aquí beuen els fervents colors i la gran força de les seves pintures-.

En aquest enllaç podeu llegir quelcom més sobre l’exposició que desitgem veure ja a Barcelona.

Los oficios de la cultura

Siguiendo el hilo de la última entrada, hoy, nos gustaría recomendaros un documental emitido dentro del programa Los oficios de la cultura que explica a la perfección cual es la labor de un restaurador de arte. Como bien señala una de las protagonistas, Carmen Pérez García, directora de IVACOR, es una profesión puramente vocacional que requiere de amplios conocimientos no sólo de arte, sino también de otras disciplinas que, a priori, no suelen relacionarse con la restauración pero que tienen una importancia capital dentro de cualquier proceso de este tipo.

Aquí podéis disfrutar de él.

                                                        

Seguint el fil de la última entrada, avui, ens agradaria recomanar-vos un documental emès dins del programa Los oficios de la cultura que explica a la perfecció quina és la tasca d’un restaurador d’art. Com bé assenyala una de les protagonistes, Carmen Pérez García, directora d’IVACOR, és una professió purament vocacional que requereix d’amplis coneixements no només d’art, sinó també d’altres disciplines que, a priori, no es relacionen amb la restauració, però que tenen una importància cabdal en qualsevol procés d’aquest tipus.

Aquí el podeu disfrutar.

La resurrección de Adán y Eva ❧ La resurrecció d’Adam i Eva

Hace ya casi un año, se emitió un reportaje de Informe Semanal, en el que se hablaba de una de las intervenciones más complejas que se han realizado:  La restauración de las tablas de Adán y Eva de Dürer. Para los que el mundo de la restauración es un gran desconocido, se abría una ventana al arte y a la ciencia, más unidas que nunca.

Si aún no lo habéis visto, os dejamos este enlace para que lo disfrutéis.

                                                          

Ja fa gairebé un any, es va emetre un reportatge d’Informe Semanal, en el que es parlava d’una de les intervencions més complexes que s’han dut a terme: La restauració de les taules d’Adam i Eva de Dürer. Per als que el món de la restauració és un gran desconegut, s’obrí una finestra a l’art i la ciència, més unides que mai.

Si encara no l’heu vist, us deixem aquest enllaç per a que el gaudiu.